dimecres, 22 de juny del 2016

Els reis legítims d'Espanya: Alfons Carles


Don Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este era fill de Don Joan de Borbó i de Bragança i de Donya Beatriu d'Àustria-Este. Va néixer a Londres el 12 de setembre de 1849. Els primers anys de la seva joventut els va passar a Mòdena; després va viure sempre a Viena.

Als 19 anys va anar a Roma per a allistar-se a l'Exèrcit del Papa Pius IX, entrant en el brillant Cos de Zuaus pontificis, i va ser un dels més valents defensors de la Porta Pia.

El 26 d'abril de 1871 es va casar amb Donya Maria de les Neus de Bragança, filla del Rei Don Miquel de Portugal.

Quan la tercera guerra carlina, el seu august germà Carles VII el va nomenar General en Cap de les tropes carlistes de Catalunya, reunint sota el seu comandament aquestes i les del Centre.

A la mort del seu nebot Don Jaume, amb la denominació d'Alfons Carles, va heretar els drets a la corona d'Espanya i va ser proclamat cap de la Comunió Tradicionalista. Durant el seu cabdillatge es va produir un gran ressorgiment del tradicionalisme a tota Espanya. El 1936 va manar l'alçament dels requetès contra la República revolucionària juntament amb l'Exèrcit espanyol, anteposant-hi —com va fer el seu august germà el 1875 i el 1898 davant la guerra de Cuba— el suprem interès de la Pàtria a qualsevol plantejament de dret dinàstic. En una carta a Manuel Fal Conde, li escrigué:

«Agradezco en el alma a ti y a nuestros heroicos requetés por haberse unido a las tropas de España para batir al comunismo, y te doy infinitas gracias, querido Fal, por haber, siguiendo mis indicaciones, ordenado en el momento decisivo que nuestros requetés apoyen al movimiento salvador.  
En momentos como los actuales no debe mirarse a cuestiones personales de partidos, sino tratar de salvar todos juntos la Religión y la Patria.»

Esgotada la principal branca de la dinastía carlina, com a regent i cap de la Comunió Tradicionalista quan morís, va nomenar Don Francesc Xavier de Borbó Parma, Infant d'Espanya i Duc de Parma.

Don Alfons Carles va morir a Viena als 87 anys d'edat, el 29 de setembre de 1936, després de ser atropellat per un camió militar. Va poder viure els primers mesos de la Croada d'Alliberament contra el comunisme, que va afegir noves gestes a la gloriosa història de la Comunió Catòlico-Monàrquica. Està enterrat amb la seva augusta esposa a Àustria, a la capella del castell de Puchheim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada