divendres, 13 de maig de 2016

Carta dels carlins de Valls contra l'invent d'en Carles Hug (1976)

RESPETUOSAMENT A DON CARLES HUG DE BORBÓ I PARMA 

Els qui des de petits hem mamat unes idees, i a través de la nostra vida hem estat fidels a elles, éssent motiu de persecució, escarni, fins i tot per alguns la mort, ens estranya que un home de la talla de Carles Huc que ha sofert tota classe de malvestats, que ha tingut una educació carlista a través del seu pare Don Xavier vivint amb un ambient sa i religiós, amb preceptors dignes que cultivaren el seu amor a la Tradició i que nosaltres els carlins haviem posat tota la nostra confiança, ara, millor dit ja fa temps, se'ns despengi amb unes idees socialistes, no socials, netament oposades a les idees bàsiques del Tradicionalisme.

Quan un hom ha acabat de llegir el seu Manifest, quin títol és el següent: Manifiesto de Don Carlos Hugo de Borbón y Parma, posant al final Carlos i datat a Puchheim (Austria) a 6 de gener de 1976, lloc i data que ens recorda esdeveniments de bona i trista memòria; i a l'ensems amb una propaganda de tipus carlí, profusament repartida per Valls i Comarca, bastant ben feta, encara que amb algunes inexactituds, ens ha mogut a uns quants carlins del Camp de Tarragona a exposar la nostra opioió en contra d'aquest manifest en el qual queden inèdites les idees mares del carlisme, i sembla més aviat un «panflet» sense consistència, que amb confusió manifesta i volguda, usa paraules, idees que podem llegir als diaris de la nostra Regió, «a pesar de la fingida apertura política» que diu en el seu manifest, propi d'un politic esquerrà que mai el carlisme ha estat ni estarà conforme.

El manifest de Don CarIes Huc, és un manifest que no neguem digui certes veritats sobre fets i també sobre algun concepte socio-polític, però en tot ell hi ha una manca dels principis fonamentals del Carlisme. El concepte de Déu no es veu per cap part, de tal manera que hom arriba a dubtar si verdaderament ha sortit de les mans del qui es titula Rei.

Carles Hug als anys 70
Dóna la impressió o sensació d'un manifest d'un home o un sector d'espanyols resentits contra el règim franquista, a la persona de Franco, com també del post franquisme, pero sense l'altura d'un que es proclama Rei de tots els espanyols i com a representant de la Dinastia Llegitimista i que està per damunt dels agravis personals. I si aquest llenguatge l'empra per atreure's els sectors esquerrans o socialistes va ben equivocat. Companys de viatge si que ho seran, però l'acabar-se aquest viatge, els despatxaran de la manera que ells ho saben fer.

És un absurd per un carlista la instauració d'una Monarquia socialista, a través del Sufragi Universal inorgànic. La nostra Monarquia s'assenta damunt les entitas naturals que hi ha en la Societat: Familia, Municipi, Regió, Corporacions, Sindidicats, etc...

És fals quan manifesta: «estas conquistas esperemos permitan al pueblo el inicio del verdadero camino democrático, para nosotros hacia el pluralismo y federalismo dentro de un socialismo de autogestión que representa el antiguo anhelo de nuestro Partido».

Altres frases equivocas: «el avance del carlismo y su adaptación a los tiempos es irreversible, no por dogmatismo o por falta de critica, sino, al contrario, porque en su propio análisis confirma que el carlismo se encuentra en el camino del socialismo plural que fue siempre su meta».

Qué vol dir quan ens parla d'un socialisme plural i d'autogestió? En quin llibre dels nostres grans pensadors ha trobat aquestes idees?

Per no allargar-nos massa sols volem recordar el que diu «La Ordenanza del Requeté» que serví d'aliment espiritual a tants i tants carlistes que moriren baix el trilema Déu, Pàtria i Rei.

DÉU: 
la Fe fonamenta totes les virtuts del soldat «Boina roja».
Reforça l'esperit, necessari en la teva vida atzarosa, amb el culte a Déu.
Mora per Ell, que morir així és viure eternament.
La Tradició parla a la teva ànima, purifica els teus sentiments i t'apropa a Déu. Ella ensenya a estimar l'Església.
Siguis sempre catòlic pràctic, amb coneixement clar del que Déu desitja per a servir-lo, que és el fi essencial.

PÀTRIA: 
La teva Pàtria és la teva Nació; la teva Nació és Espanya.
Espanya única i indivisible, en la seva rica varietat autàrquica regional és:
Sublim arca de tradicions
Relicari de grandeses
Mare de nous Móns
Llum de l'Història
Abrigall de santedat
Defensors de l'Esglèsia Católica.
Espanya sense la Creu deixaria d'ésser Espanya
Estudiar-la per a conèixer-la
Conèixer-la per estimar-la
Estimar-la per honorar-la.

Tinguis present que el més pur dels amors, després de Déu, és el de la Pàtria.

REI: 
Monarquia fonamentada en la Creu i acabada en la Creu. Altar de la Pàtria.
Continuitat en els fets gloriosos d'Espanya.
Antilliberal per naturalesa.
Antirrevolucionària i guardadora del Dret, la Justícia i la Jerarquia.
El teu Rei és el primer soldat de la Tradició i personalitza les virtuts de la Monarquia genuinament espanyola.
Mai absolutista, pero que regna i governa.
Verdadera autoritat i pare dels espanyols.
El Rei en les institucions tradicionals, dona a la Pàtria la primera categoria de l'Història.
Els «Reis lliberals» la sotmeteren a poders ocultes.

I recordant que Valls ha sigut el lloc de naixença del gran patrici catalá Tomàs Caylà Grau, últim Cap Regional de la Comunió Tradicionalista de Catalunya posat per el Rei Alfons Carles, en unes hores greus per Espanya, donaren mort a la plaça del Pati, avui plaça dels Màrtirs, el 14 d'agost de 1936, per les milícies adscrites a les forces anarquistes, socialistes i comunistes i invocant la seva trajectòria d'homes fidelíssims als ideals de Déu, Pàtria i Rei, enemic de tot poder totalitari a qui tots els carlins del Camp de Tarragona estimaven com el nostre Pare en els ideals carlins, ens atrevim a dirigir-nos a Don CarIes Hug de Borbó Parma.

Carles Hug a favor de la Constitució liberal del 1978
Som carlistes i amb tot el respecte degut al qui és de la família, del tronc de la rama llegitimista, que amb tot honor podria aixecar Bandera Don Carles Hug, descendent del gran Rei de la Dinastia carlista Carles VII li fem el següent prec: Vol Don Carles Hug de Borbó i Parma ésser el continuador de la gran obra realitzada pel seu avantpassat el Rei Carles VII, el que en un moment històric digué: «VOLVERÉ», que no fou una fanfarronada, sino l'esperança mateixa de la Cristiandat? (prof. Frederik D. Wilhelmsen, de la Universitat de Navarra, davant S.A.R. la Infanta Maria Teresa de Barbó Parma, 5-II-1963, a Pamplona Saló d'Actes del Museo de Navarra); o bé, seguidor de Don Joan, pare de Don Carles VII, que es proclama a si mateix Rei constitucional, lliberal, que volgué enterrar la llevó del carlisme que mai morirà?

Heus aquí els dos camins, l'un porta a la consecució de la Monarquia Tradicional i Representativa; l'altre al socialisme negador de Déu i dels valors espirituals de la persona humana.

Crec que tots els carlins retornaríem a la vostra obediència si aixequessiu la Bandera que féu gran al Carlisme, tremolada amb Fe, valentia i encert pel gran Capdill de la Tradició, Don Carles VII.

Un grup de carlins

JOVENTUT DE L'ALT CAMP, 21 de febrer de 1976


Trobeu les diferències amb les imatges anteriors!

Cartell carlí dels anys 60
 


  • «Ante el 18 de Julio no caben complicidades tácticas. Quienes buscan soluciones que no brotan de él, aparte de cometer una traición o capitular, demuestran que son incapaces de percibir la hondura histórica de este hecho» Príncep Carles Hug (abans d'ésser descartat per Franco l'any 1968).

Carles Hug: un príncep oportunista traidor a la nostra Santa Causa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada