Aplec carlista de Montserrat 2023

Fidels al compromís contret de desgreujar i exigir la restauració del Requetè jacent vilment sostret l'any passat, els carlins, fills, néts i besnéts del Terç de Montserrat que es mantenen fidels als ideals dels seus avantpassats i molts altres tradicionalistes per convicció, amb les seves famílies, vam anar a Montserrat el dissabte 25 de febrer, com ja vam fer l'any passat.

Ni el fred ni les previsions de pluja no va influir en l'ànim dels carlins de deixar palès que la causa de Déu, la Pàtria i el Rei segueix viva i que no aconseguiran esborrar la seva gloriosa història.

Davant la cripta on estan enterrats molts dels morts en combat de la Croada Nacional de 1936-1939, el nostre capellà, mossèn F. va resar un respons al que vam acompanyar amb les nostres pregàries, tot recordant, com deia l'escultura, el seu exemple i sacrifici.

Tot seguit, vam realitzar una petita processó fins a l'abadia, amb el sant crucifix per davant i les nostres banderes d'Espanya amb el Sagrat Cor, creus de Borgonya, senyeres catalanes i la bandera històrica del Terç de Lepant. La majoria portàvem les boines rojes i blanques de la Tradició espanyola, entonant càntics religiosos i patriòtics, mentre rebíem les simpaties de la resta de pelegrins. «Tant de bo us facin cas i restaurin el monument», ens deia una senyora. «Visca Espanya!», cridaven uns altres.

Com diu el refrany castellà, «no hay mal que por bien no venga», i en aquest cas la retirada d'un Requetè de pedra ha fet possible que, any rere any, torni a haver-hi requetès de carn i ossos a Montserrat, cosa que als separatistes els ha fet força ràbia quan s'han assabentat de l'èxit del nostre acte per les xarxes socials.

En arribar a dalt, davant de la façana exterior de l'abadia, una jove margarida vinguda d'un poble de la Catalunya de l'altre costat de l'Ebre amb la resta de la seva lleial família, va llegir el següent manifest, que va poder escoltar el mateix abat, que va treure el cap per una finestra del monestir.

MANIFEST DE L'APLEC DE MONTSERRAT DEL 2023

Fa un any vàrem pujar a aquesta santa muntanya per suplicar a la comunitat benedictina que restaurés al lloc que li correspon l'escultura del Requeté. En nom d'una Llei de des-memòria històrica havia estat retirada injustament del lloc on donava testimoni a les futures generacions. Aquesta escultura ens parlava del que fa dècades va passar a aquesta terra i ara volen silenciar. Des de fa un any que esperem la resposta a la nostra petició i l'Abadia segueix muda. És el silenci dels qui no tenen cura del seu ramat i que denuncia el profeta Isaïes (Is. 56, 10-12) amb l'apel·latiu dels “gossos muts”. 

Deia el nostre Senyor Jesucrist als seus deixebles, si vosaltres calleu parlaran les pedres (Lc. 19, 40). Davant el vostre silenci, les escultures, les creus, les plaques i els Mausoleus que recordaven els nostres màrtirs de la darrera Croada, parlaven per vosaltres. Aquest era el testimoni llaurat en pedra i ferro que esquitxava la nostra Pàtria allà on hi va haver persecució religiosa. També aquests monuments recordaven els llocs on van oferir les seves vides tants i tants voluntaris als camps de batalla.

Avui molts d'aquests monuments han estat enderrocats o retirats. L'afany del govern socialista per acabar amb ells coincideix amb el de grups terroristes com ETA que van iniciar les seves atrocitats atemptant contra tot el que recordés la nostra Creuada.

Els enemics de Crist no volen que les pedres siguin testimonis de l'exemple i el sacrifici de tants catalans per preservar la fe de la seva gent gran davant la persecució religiosa. Dol profundament que ànimes malaltes hagin demolit el Viacrucis de pedra a Villalba de los Arcos. Era un Viacrucis que va erigir la Germandat del Terç de Requetès de Montserrat, per pregar i reconciliar els caiguts de tots dos bands a l'enclavament de quatre camins. Han enderrocat fins i tot el monument erigit en record i sufragi de les ànimes dels republicans que hi van caure. Aquest és el seu odi a la creu. Va ser en aquest lloc, anomenat Punta Targa, on la secció de xoc del Terç va perdre tres quartes parts dels seus homes que es van llançar a pit descobert i van regar amb la seva sang els camps. Aquest és l'esperit de lluita i entrega, exemple i sacrifici que volen que oblidem.

Pel Terç de requetès van passar gairebé 2.000 catalans, dels quals 319 van morir en combat i 633 van ser ferits. Per això, al mosaic de la volta del Mausoleu del Terç, brillen 319 estrelles, una per cadascun dels morts. Aquests estels acompanyen la Moreneta, als peus de la qual està enterrat Mossèn Ramón Carrera Iglesias, el tan estimat Pater, mort durant la batalla a Code. Aquesta joventut catalana militava al camp de la Tradició i de la religió. Molts dels voluntaris eren membres de la Federació de Joves Cristians, de les Congregacions Marianes, de l´Acció Catòlica o les Conferències de Sant Vicent de Paül. Per això van ser igualment exemple d'apostolat.

Arribaren al Terç fugint de la cruel persecució religiosa exercida implacablement a la Catalunya republicana. A aquesta Catalunya es van produir 2.441 assassinats d'eclesiàstics. Entre ells tres bisbes de les nostres diòcesis (sense comptar amb el bisbe Polanco), 1.538 sacerdots, 824 religiosos i 76 monges. A ells cal sumar gairebé 6.000 seglars assassinats vilment i de la sang dels quals és en última instància responsable Lluís Companys. L'historiador Josep Maria Solé i Sabaté reconeix que durant aquest període es va produir una autèntica “orgia de sang” i “un dels episodis més tristos de la història de Catalunya”.

Avui som als peus de la Moreneta per suplicar-li que ens doni forces per no oblidar l'ofrena de sang que va permetre que la fe tornés a Catalunya o la restauració d'aquesta comunitat benedictina de la qual van morir 23 monjos màrtirs. No volem que caiguin en l'oblit el nostre bisbe màrtir D. Manuel Irurita, els torturats a les Chekas, als camps de treball; dels “tribunals populars”, els cruels assassinats a les nits a les cunetes, o de la fossa comuna més gran en què es va transformar el cementiri de Montcada i Reixach, en què van jeure 1.200 assassinats. Tota llei injusta no és llei, deia Sant Agustí, per això no reconeixem l'anomenada Llei de Memòria Democràtica. Per què un poble té el deure de conservar íntegra la memòria per no perdre la identitat.

Els qui han retirat l'escultura del Requeté pretenen oblidar el que va ser l'esperit de la veritable Catalunya. I en aquest cas, l'oblit és traïció. Martín de Riquer, un dels integrants del Terç, recollia en el seu Quadern de combat el sentir d'aquells herois: “Mai com aquells dies he sentit les paraules deure, honor, Espanya, Catalunya, pronunciades amb més serietat i en el seu autèntic sentit ; i les frases com: Tens por? - Jo només temo Déu; o Estàs preparat? – Sí, no tinc res a témer, us asseguro que eren dites amb un convenciment ferm i decidit. I malgrat tot, el bon humor no es perdia mai”. Aquest esperit és el que reflectia l'escultura que amaguen els nostres ulls. Ella representa catalans com el gironí Ramon Camps Nogués que moria defensant la seva posició a la Batalla de l'Ebre cridant “Visca Espanya”, en la seva llengua catalana que era l'única que coneixia.

Són tantes les històries d'amor a Déu i a la Pàtria que es van viure al Terç que mai no les acabaríem de contar. Només cal recordar que de entre els seus homes van sorgir 22 vocacions religioses. Un explicava com va néixer la seva vocació en ajudar a morir un correligionari: “La sang li sortia a raig del seu pit trencat. Les bombes caien per tot arreu i era impossible demanar ajuda. Se'm va ocurrir dir-li que reséssim junts l’acte de contrició i que només havia de seguir-me amb el pensament. Va assentir amb el cap i vaig començar el Senyor meu, Jesucrist… El ferit, amb la mirada girada a un costat de la barraca, repetia fatigosament les meves pregàries mentre la seva veu s'anava apagant. No va poder continuar i ja només movia els llavis ensangonats fins que vaig acavar l’oració. Mai havia fet un acte tan gran i important com ajudar a morir un home. Llavors vaig decidir fer-me capellà”.

Oh Santa Maria de Montserrat! Estem segurs que no permetràs que es perdin en l'oblit les gestes dels teus fills i l'amor que van professar a Vós, al vostre Fill, a Santa Església i a la Pàtria. Que ells segueixin il·luminant el nostre combat aquí a la terra. I tu, Mare Santíssima, protegeix a nosaltres els teus fills en aquestes hores de foscor i confusió. No permetis que defallim en la defensa de la fe i les nostres tradicions, ni que la sang dels nostres màrtirs sigui estèril. Et demanem, com cantava Verdaguer, que:

“Des del cim d'eixa muntanya
beneïu nostre país,
beneïu tota l'Espanya,
feu-ne vostre Paradís”.

Restaura Senyora aquesta Santa Muntanya, La nostra terra catalana i la Pàtria sencera. I després del combat en aquesta vida acull-nos al Cel com vas acollir als teus estimats requetès del Terç que reposen als teus peus esperant la Resurrecció de la carn i el judici final. A canvi, ens conjurem a lluitar pels nostres sacrosants ideals amb totes les nostres forces sense rendir-nos mai. Així ho prometem i així ho farem.

Visca la Mare de Déu de Montserrat!
Visca la Catalunya hispana i cristiana!
Visca sempre Espanya!
Visca Crist Rei!