RESPETUOSAMENT A
DON CARLES HUG DE BORBÓ I PARMA
Els qui des de petits hem mamat
unes idees, i a través de la nostra
vida hem estat fidels a elles, éssent
motiu de persecució, escarni, fins i
tot per alguns la mort, ens estranya
que un home de la talla de Carles
Huc que ha sofert tota classe de malvestats, que ha tingut una educació
carlista a través del seu pare Don
Xavier vivint amb un ambient sa i
religiós, amb preceptors dignes que cultivaren el seu amor a la Tradició i que nosaltres els carlins haviem posat tota la nostra confiança, ara, millor dit ja fa temps, se'ns despengi amb unes idees socialistes, no socials,
netament oposades a les idees bàsiques del Tradicionalisme.
Quan un hom ha acabat de llegir el
seu Manifest, quin títol és el següent:
Manifiesto de Don Carlos Hugo de
Borbón y Parma, posant al final Carlos
i datat a Puchheim (Austria) a 6
de gener de 1976, lloc i data que ens
recorda esdeveniments de bona i trista
memòria; i a l'ensems amb una
propaganda de tipus carlí, profusament
repartida per Valls i Comarca,
bastant ben feta, encara que amb algunes inexactituds, ens ha mogut a
uns quants carlins del Camp de Tarragona a exposar la nostra opioió en
contra d'aquest manifest en el qual
queden inèdites les idees mares del
carlisme, i sembla més aviat un «panflet» sense consistència, que amb confusió
manifesta i volguda, usa paraules,
idees que podem llegir als
diaris de la nostra Regió, «a pesar de
la fingida apertura política» que diu
en el seu manifest, propi d'un politic
esquerrà que mai el carlisme ha estat
ni estarà conforme.
El manifest de Don CarIes Huc, és
un manifest que no neguem digui certes
veritats sobre fets i també sobre
algun concepte socio-polític, però en
tot ell hi ha una manca dels principis fonamentals del Carlisme. El concepte de Déu no es veu per cap part,
de tal manera que hom arriba a dubtar
si verdaderament ha sortit de les
mans del qui es titula Rei.
 |
| Carles Hug als anys 70 |
Dóna la impressió o sensació d'un
manifest d'un home o un sector d'espanyols
resentits contra el règim
franquista, a la persona de Franco, com també del post franquisme, pero sense l'altura d'un que es proclama
Rei de tots els espanyols i com a representant
de la Dinastia Llegitimista
i que està per damunt dels agravis
personals. I si aquest llenguatge l'empra
per atreure's els sectors esquerrans
o socialistes va ben equivocat.
Companys de viatge si que ho seran,
però l'acabar-se aquest viatge, els despatxaran de la manera que ells ho
saben fer.
És un absurd per un carlista la
instauració d'una Monarquia socialista, a través del Sufragi Universal
inorgànic. La nostra Monarquia s'assenta damunt les entitas naturals
que hi ha en la Societat: Familia,
Municipi, Regió, Corporacions, Sindidicats, etc...
És fals quan manifesta: «estas conquistas
esperemos permitan al pueblo
el inicio del verdadero camino democrático,
para nosotros hacia el pluralismo y federalismo dentro de un
socialismo de autogestión que representa
el antiguo anhelo de nuestro Partido».
Altres frases equivocas: «el avance
del carlismo y su adaptación a los
tiempos es irreversible, no por dogmatismo o por falta de critica, sino,
al contrario, porque en su propio análisis confirma que el carlismo se encuentra en el camino del
socialismo
plural que fue siempre su meta».
Qué vol dir quan ens parla d'un
socialisme plural i d'autogestió? En
quin llibre dels nostres grans pensadors
ha trobat aquestes idees?
Per no allargar-nos massa sols volem
recordar el que diu «La Ordenanza del Requeté» que serví d'aliment
espiritual a tants i tants carlistes que
moriren baix el trilema Déu, Pàtria i
Rei.
DÉU:
la Fe fonamenta totes les
virtuts del soldat «Boina roja».
Reforça l'esperit, necessari en la
teva vida atzarosa, amb el culte a
Déu.
Mora per Ell, que morir així és viure eternament.
La Tradició parla a la teva ànima,
purifica els teus sentiments i t'apropa a Déu. Ella ensenya a estimar
l'Església.
Siguis sempre catòlic pràctic, amb
coneixement clar del que Déu desitja
per a servir-lo, que és el fi essencial.
PÀTRIA:
La teva Pàtria és la teva
Nació; la teva Nació és Espanya.
Espanya única i indivisible, en la
seva rica varietat autàrquica regional
és:
Sublim arca de tradicions
Relicari de grandeses
Mare de nous Móns
Llum de l'Història
Abrigall de santedat
Defensors de l'Esglèsia Católica.
Espanya sense la Creu deixaria
d'ésser Espanya
Estudiar-la per a conèixer-la
Conèixer-la per estimar-la
Estimar-la per honorar-la.
Tinguis present que el més pur dels amors, després de Déu, és el de la
Pàtria.
REI:
Monarquia fonamentada en
la Creu i acabada en la Creu. Altar
de la Pàtria.
Continuitat en els fets gloriosos
d'Espanya.
Antilliberal per naturalesa.
Antirrevolucionària i guardadora
del Dret, la Justícia i la Jerarquia.
El teu Rei és el primer soldat de la
Tradició i personalitza les virtuts de
la Monarquia genuinament espanyola.
Mai absolutista, pero que regna i
governa.
Verdadera autoritat i pare dels espanyols.
El Rei en les institucions tradicionals,
dona a la Pàtria la primera
categoria de l'Història.
Els «Reis lliberals» la sotmeteren a
poders ocultes.
I recordant que Valls ha sigut el lloc de naixença del gran patrici catalá
Tomàs Caylà Grau, últim Cap
Regional de la Comunió Tradicionalista
de Catalunya posat per el Rei
Alfons Carles, en unes hores greus
per Espanya, donaren mort a la plaça del Pati, avui plaça dels Màrtirs, el
14 d'agost de 1936, per les milícies
adscrites a les forces anarquistes, socialistes
i comunistes i invocant la seva
trajectòria d'homes fidelíssims als
ideals de Déu, Pàtria i Rei, enemic de
tot poder totalitari a qui tots els carlins
del Camp de Tarragona estimaven
com el nostre Pare en els ideals carlins, ens atrevim a dirigir-nos a
Don CarIes Hug de Borbó Parma.
 |
| Carles Hug a favor de la Constitució liberal del 1978 |
Som carlistes i amb tot el respecte
degut al qui és de la família, del tronc
de la rama llegitimista, que amb tot
honor podria aixecar Bandera Don
Carles Hug, descendent del gran Rei
de la Dinastia carlista Carles VII li
fem el següent prec: Vol Don Carles
Hug de Borbó i Parma ésser el continuador
de la gran obra realitzada
pel seu avantpassat el Rei Carles VII,
el que en un moment històric digué: «VOLVERÉ», que no fou una fanfarronada,
sino l'esperança mateixa de
la Cristiandat? (prof. Frederik D. Wilhelmsen, de la Universitat de Navarra,
davant S.A.R. la Infanta Maria
Teresa de Barbó Parma, 5-II-1963,
a Pamplona Saló d'Actes del Museo
de Navarra); o bé, seguidor de Don
Joan, pare de Don Carles VII, que
es proclama a si mateix Rei constitucional,
lliberal, que volgué enterrar
la llevó del carlisme que mai morirà?
Heus aquí els dos camins, l'un porta
a la consecució de la Monarquia
Tradicional i Representativa; l'altre
al socialisme negador de Déu i dels
valors espirituals de la persona humana.
Crec que tots els carlins retornaríem a la vostra obediència si aixequessiu la Bandera que féu gran al Carlisme, tremolada amb Fe, valentia i encert pel gran Capdill de la Tradició,
Don Carles VII.
Un grup de carlins
JOVENTUT DE L'ALT CAMP, 21 de febrer de 1976
Trobeu les diferències amb les imatges anteriors!
 |
| Cartell carlí dels anys 60 |
- «Ante el 18 de Julio no caben complicidades tácticas. Quienes buscan soluciones que no brotan de él, aparte de cometer una traición o capitular, demuestran que son incapaces de percibir la hondura histórica de este hecho» Príncep Carles Hug (abans d'ésser descartat per Franco l'any 1968).
Carles Hug: un príncep oportunista traidor a la nostra Santa Causa.
