No queda un pam sense pedreny fangós,
Pero’l pagés treballa, aplana fanga...
Y... ¡fa la reacció!
Lo sol d’estiu abrusa, asseca y mata,
No queda ni una flor als branquillons;
Ve la pluja d’agost, que ’ls camps refresca
Y... ¡fa la reacció!
La neu de la abetosa gela ’ls ossos
Y devalla á les jasses lo pastor,
Y ab tions qu ’espurnejan se rebifa
Perque entra en reacció.
L’ona superba amenassant rugía,
Fins los camins desfeya y trencá ponts;
Ara amansida llunyedana ’s gronxa,
La calma es la reacció.
Si es treball y fruyt nou y aura de vida,
Si es calor y si es pau, calma y repós;
Cridém, germans contra tempesta y gebres:
—¡Que visca la reacció!
Masriera, Arthur: Tretze son tretze: fábules reaccionaries, 1904.
 |
| Arthur Masriera (Barcelona, 1860-1929) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada