Don Carles Maria Isidre de Borbó va néixer al Palau Reial de Madrid el dia 28 de març de 1788. Era fill segon del rei Don Carles IV (qui en aquell temps era príncep d'Astúries), sent el seu padrí de baptisme el seu avi el rei Carles III.
Presoner de Napoleó quan la Guerra de la Independència (com tota la família reial), va ser Don Carles l'únic que no va consentir a renunciar als drets a la corona d'Espanya.
Els desordres del període constitucional van fixar per sempre el caràcter polític de Don Carles, qui per la seva fe religiosa va ser ja des d'aquella època com l'encarnació viva de les idees tradicionalistes.
En morir Don Ferran VII (el seu germà i rei), va protestar solemnement que la corona passés a la seva neboda Donya Isabel. Amb la denominació de Carles V molts elements eclesiàstics, civils i militars el van aclamar rei en diferents punts d'Espanya, començant llavors (1833) la memorable guerra civil dels Set Anys (primera guerra carlina), obtenint tantes i tantes victòries, però perdent per fi la guerra, sent les principals causes, primerament la mort del famós i insigne General Zumalacárregui, i després la traïció de Maroto en el Conveni de Vergara.
Don Carles V va estar casat dues vegades: la primera amb Donya Maria Francisca de Bragança, i la segona amb Donya Maria Teresa (germana de la primera) que portava el títol de Princesa de Beira.
Don Carles V va morir a Trieste el dia 10 de març de 1855, i a la seva memòria va ser instituïda per Don Carles VII la festa dels Màrtirs de la Tradició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada