Primogènit de l'Infant d'Espanya D. Joan de Borbó i Bragança i de la Archiduquesa d'Àustria Donya Maria Beatriu, va néixer a Laybach el dia 30 de març de 1848, sent els seus padrins el seu avi patern D. Carles V i la seva segona esposa Donya María Teresa de Bragança. Li va administrar la Confirmació Sa Santedat Pius IX, afegint-li el nom de Pius. Va casar amb Margarita de Borbó Parma el 4 de febrer de 1867 a la capella reial de Frohsdorf.
El dia 3 d'octubre de 1868, el seu pare D. Joan de Borbó va abdicar en ell els seus drets al tron d'Espanya, adoptant llavors D. Carles el títol de Duc de Madrid. El 30 de juny de l'any següent, es va dirigir per primera vegada als espanyols en forma de carta al seu germà D. Alfons Carles. El 8 de desembre de 1870, des de Vevey, va protestar contra la pujada al tron de D. Amadeu de Savoia. A París i a la frontera, va treballar sense descans per la causa catòlico-monàrquica, com així mateix des de Londres i Baden-Baden, convocant a Vevey una Junta Magna en què va assumir personalment la direcció de la Comunió Tradicionalista, procedint seguidament a l'organització de les forces carlines.
Aclamat com a rei, sota la denominació de Carles VII, al Nord, a Catalunya i al Maestrat, va entrar a Espanya per Vera el 2 de maig de 1872, dirigint la seva veu a la nació i a l'Exèrcit en notables manifestos. El 16 juliol de 1872 va oferir espontàniament als pobles de la Corona d'Aragó tornar-los els seus furs i llibertats. Va repassar la frontera pels Alduides, però va tornar a entrar a Espanya per Zugarramundi el dia 16 de juliol de 1873, assumint en persona el comandament de l'Exèrcit carlista del Nord, lliurant moltíssims combats i obtenint assenyalades victòries.
En triomfar el pronunciament de Sagunt a favor del fill d'Isabel (II), D. Alfons (XII), va protestar des de Deva el 6 de gener de 1875. Ferit en el seu patriotisme davant la innoble actitud dels Estats Units, va oferir al seu cosí Alfons (XII) una treva, però no va ser escoltat el seu noble oferiment. Com a Senyor de Biscaia, va jurar-ne els seus furs el 3 de juliol de 1875 sota l'arbre de Guernica, i els de Guipúscoa el 8 del mateix mes i any.
En donar-se per acabada la guerra, va entrar a França el 28 de febrer de 1876 per Valcarlos; i el 1r de març d'aquell mateix any, va donar des de Pau un manifest mantenint i afirmant la seva actitud resolta de sempre.
Fins a la seva mort, esdevinguda el 18 de juliol de 1909, la seva noble i decidida activitat va ser constant, havent deixat sentir la seva veu en tots aquells esdeveniments que van sobrevenir a Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada