Al gloriós Sant Jaume, patró d'Espanya

Pregaria patriótica

¡Gloriós Sant Jaume! ¡salveu
l'invicta nació Espanyola,
qu'en poder de 'ls lliberals
desesperadament plora!

Salvéula; no tardéu més;
que de sa sanch, pocas gotas
n'hi restan ja, per finar,
sens que aussili se li donguia.

Salveula del negre abism,
de la fatal bancarrota,
ans qu'el tétrich trenta cinch,
(recort de crims qu'esborronan),
ab crúel devastació
se repetesca ben prompte.

Intercedau pels Proscrits
de llinatje honrat y noble
qu'han d'esser la salvació
d'aquest poble qu'els anyora,
y guardéu y protegiu
al qu'ab orgull du 'l nom vostre,
qu'es el fill més obedihent
y el Princep digne d'eix poble...

En sent de Sant Jaume el jorn,
fem els carlíns, festa doble,
y sens descuydarnos may
nostres cors al Sant invocan.

Al Sant, que sobre 'ls alarbs
ens doná un jorn la victoria
derrotant per sempre més
als musléms fills de Mahoma.

Al Sant, que té per Patró
la invicta nació Espanyola;
la que mastressa va ser
de més de mitj mon á l'hora,
y va dictar sabias lleys,
y fou model de matronas,
y dels humils fou ampar,
sense ser jamay despótica,
ni menys, doblegar son cap
devant d'estrangera soga...

Més, eixa Espanya, es d'ahir;
la d'avuy, ja es altre cosa.

Son imperi, reduhit
y mesquí, vist aleshoras;
no dicta códichs ni lleys,
ni la respectan de fora...
y s'en burlan sos vassalls,
els qu'are ho son y els qu'ho foren,
y se 'ns té per degradats,
per nació de baixa estofa...
per cobarts... y altres honors
que completan la deshonra.

Més d'entre tant desgabell
qu'ens martiritsa y trastoca,
s'alsa potenta y viril,
gallarda, noble y hermosa,
la sombra d'aquell passat
de grandesa y de lloa.

La Espanya Tradicional
no soporta més deshonras;
baixesas, ja no 'n vol més;
prou, d'humillacións traydoras,
y que renaixea aviat
d'entre las sendras fumosas
de las víctimas ardents
de traicións y deshonras,
aquéll Fénix benhaurat,
qu'ha d'impulsar nostras forsas
perdudas, ab fets heróichs
al camí de gestas nobles.

Que vinga prompte 'l Capdill
que té d'obrir las masmorras
hout jau l'Espanya d'ahir;
aquella invicta matrona
qu'inculcá lleys al vassalls
sens valerse de la forsa...

Y quan ja de bat á bat
obertas sían las portas;
quan nostra patria felis,
lliure de grillóus y argollas,
se deixondí ab los perfums
d'una brisa encisadora,
d'una dolsa y vera pau,
d'un perviudre ple de glorias,
allavors recobrarem
l'honor perdut, junt ab l'honra.

Feu qu'aixís sía ben prest,
¡ó Sant Jaume Patró nostre!
deslliuraunos del serpent
que ja pel coll se 'ns enrrosca,
y ens xucla tota la sanch
després de robarnos l'honra.

Feu que brilli esplendorós
l'iris de pau, sobre eix poble,
hont hi quedan cors fidels
qu'ab fe pura vos invocan;
salvéunos dels nous musléms
més astuts qu'els de Mahoma,
y estimbantlos al avern
gosarem bells jorns de gloria.— J. M.


LO MESTRE TITAS (Barcelona, 22 de juliol de 1899)